Leda
L’aigua rissa un
aire fi
-estrofa de blaus,
carícia-
i acusa sedes
recents,
presó de llunes
fingides.
Sobre el cristall,
una obaga
divina fressa
lasciva.
Ones i plomes en
flagell.
Nervi de roses.
Enigma.
Marbres de l’instant s’encenen
vora la fuga
imprevista.
Pompa, silenci,
fatiga.
Corba de blancs i
d’espines.
L’escenari
entremalia
la procacitat
maligna.
1.-Parafraseig del Poema.
Abans de començar
el parafraseig del poema cal conèixer el mite de Leda:
Leda, segons la mitologia
grega, era esposa de Tíndar, rei d'Esparta. Un dia, mentre passejava a la vora
d'un llac, va ser seduïda per Zeus, que s'hi acostà disfressat de cigne.
Aquella mateixa nit, Leda s'allità amb el seu marit. De resultes, Leda pongué
dos ous. D'un nasqueren Càstor i Pòl•lux i de l'altre, Helena i Clitemnestra.
Pòl•lux i Helena eren fills de Zeus, mentre que Càstor i Clitemnestra ho eren
de Tíndar.
L’acció del poema
descriu aquest trobament entre Leda i Zeus.
1.- El primer
quartet ens descriu una aigua que es troba tranquil·la, també en l’escena hi ha
una petita corrent d’aire.
2.- En el segon
quartet parla del reflex de l’aigua (sobre el cristall), on es troba el rastre
carnal de Zeus. En aquest quartet hi ha l’apropament de Zeus a Leda, on la
sedueix.
3.- En la tercera
estrofa, el primer tercet, Leda i el cigne estan nerviosos i per el neguit
decideixen fugir per no ser vistos.
4.- En la quarta
estrofa, el segon tercet, es fa una descripció de l’escenari que ha presenciat
aquest acte.
2.-Situació del poema dins de
l’obra
Aquest poema
pertany a l’obra Quadern de sonets (1934), les raons que ens permeten
relacionar Leda dins d’aquesta obra són les següents:
1.
Leda
és un sonet, concordant amb el títol de l’obra.
2.
Tal
i com diu el “Nou diccionari 62 de la literatura
catalana”:
“Major acceptació i ressò tingué Quadern de sonets,
publicat un any més tard, on es palesa un signe de possibilitat de canvi amb la
incorporació de l'estètica gongorina i del preciosisme fruit de la imitació
dels models barrocs -d'on també n'incorpora motius i imatges- que a voltes pren
el caire del decadentisme de fi de segle. Amb un discurs més elevat i un
concepte molt lliure del sonet, els poemes es converteixen en joiells fruit de
la contenció a què els sotmet la forma.”
Podem relacionar
Leda dins del “quadern de sonets” perquè en aquesta obra imita els models
barrocs, un de les característiques de la literatura barroca es fer servir l’ús
de al·lusions mitològiques, en Leda es podrà veure en el tema principal de
l’obra el mite de Leda i el cigne.
Una altra raó per
relacionar Leda dins de Quadern de sonets, és la inspiració d’aquesta obra amb
el model barroc de Gòngora, el culteranisme que es basa en la complicació
formal, amb referències clàssiques, cultismes (d'aquí ve el nom) i paraules poc
usuals, on les obres culteranes pretenen admirar el lector per la seva
perfecció. Aquestes característiques concorden amb les característiques
utilitzades per Pòrcel a Leda, la complicació del poema amb paraules cultes i
poc usuals, les referències clàssiques
com la del mite del cigne per arribar a una perfecció poètica. Es ben sabut que
Pòrcel intentava buscar la perfecció a través de la poesia. I en aquest poema o
fa donant-li importància a la forma seguint el model barroc culteranista.
3.-Anàlisis de la forma
Leda
És un sonet (2
Quartet, 2 Tercets) de versos heptasíl·labs (7 síl·labes). La rima es lliure.
7/ L’aigua rissa un aire fi
7/ -estrofa de blaus, carícia- Quartet
7/ i acusa sedes recents,
7/ presó de llunes fingides.
7/ Sobre el cristall, una obaga
7/ divina fressa lasciva.
Quartet
7/ Ones i plomes en flagell.
7/ Nervi de roses. Enigma.
7/ Marbres de l’instant s’encenen
Tercet
7/ vora la fuga imprevista.
7/ Pompa, silenci, fatiga.
7/ Corba de blancs i d’espines.
Tercet
7/ L’escenari entremalia
7/ la procacitat maligna.
4.-Anàlisis del fons
En aquest poema, Roselló-Pòrcel explica un mite que altre poetes ja havien poetitzat però, a diferencia d'ells, el nostre autor fa un exercici d’estil en què no es desenvolupa l’assumpte del mite ni es descriuen el cigne i el seu moviment, sinó l’efecte que aquest produeix al seu voltant.
LEDA
L’aigua rissa un aire fi
L’aigua es ondulada per un vent fi
-estrofa de blaus, carícia-
En l’aigua fa una carícia
i acusa sedes recents,
es veuen sedes de
Leda recents
presó de llunes fingides.
presó de passions (com a lluna) com la de Zeus per Leda (fingida), que és
un amor carnal
Sobre el cristall, una obaga
Sobre el reflex de l’aigua, on no dona el sol
divina fressa lasciva.
Hi ha un rastre diví per el pas de Zeus, aquest rastre es carnal pel
seducció de Zeus a Leda
Ones i plomes en flagell.
Ones de l’aigua per el pas del cigne i l’acció de seducció que fa, i les
seves plomes en forma de càstig, per el que han fet Leda i Zeus.
Nervi de roses. Enigma.
Fragment del poema ”El cisne en la sombra parece de nieve”, Ruben Darío.
Tal es, cuando esponja las plumas de seda,
olímpico pájaro herido de amor,
y viola en las linfas sonoras a Leda,
buscando su pico los labios en flor.
Tot i que en el mite de Leda no es fa cap menció a una rosa, a partir
d’aquest poema de Ruben Darío, s’interpreta aquest vers de Pòrcel, la rosa com
els llavis de Leda un enigma per Zeus (el signe). O també es podria relacionar
com a els nervis a flor de pell, per part de Leda.
Marbres de l’instant s’encenen
Dues interpretacions:
Marbre com a obra artística (per la connotació que ha tingut aquest mite en
l’obra artística), aquest moment artístic fa que en aquest instant s’adonin de
que han de vigilar
Marbres com a que estaven quiets (escultura de marbre) en el sentit de que
l’únic que feia Zeus era seduir a Leda, però deixen d’estar marbres (quiets) i
l’instant o moment s’encén i llavors s’adonen
que...
vora la fuga imprevista.
Han de fugir
d’aquest moment.
Pompa, silenci, fatiga.
Aquest moment és grandiloqüent, ostentació de desitjos carnals en silenci i
cansament per part dels dos per el que acaben de fer.
Corba de blancs i d’espines.
Corba de la figura del cigne i del dolor de separar-se
L’escenari entremalia
L’escenari on passa l’acció candent per el que ha passat, ha vist
l’apropament d’un Deu a Leda.
la procacitat maligna.
Lo precoç que ha sigut el cigne amb les seves accions, una escena
desvergonyida i maligna.
5.-Trets de la literatura de
Pòrcel
Influencia del
Postsimbolisme, trets de Carrega simbòlica i Poesia Pura
Aquest poema esta
ple de símbols, Pòrcel descriu el paisatge i el personatges utilitzant símbols.
Un seria l’aigua, símbol bastant utilitzat en la poesia de Pòrcel. Utilitza
tants símbols per transcendir la realitat tangible per arribar a una realitat simbòlica.
Més trets de la poesia pura seria la forma en que descriu el paisatge de forma
espiritual, les paraules que utilitza per descriure el paisatge tant com
l’acció tenen molt pes simbòlic, perquè el que buscava Pòrcel era la paraula
pura, veritable. I això fa que el poema sigui difícil d’entendre.
Un tret que utilitza
molt Pòrcel en la seva poesia es pot veure clarament en aquest poema i és la
potencia de la mirada cap a la natura, transcendeix aquesta natura i fa una interpretació
simbòlica. Altres poetes havien tocat aquest mite com Ruben Dario i William
Butler Yeats, aquest descriuen el mite amb la seva poesia però Pòrcel va més enllà
d’explicar el mite, ell descriu l’efecte que causa Leda i el cigne sobre l’espai,
descriu un paisatge amb sentiments on l’acció produïda l’afecta.
Influencia del
gongorisme.
Imita els models
barrocs, un de les característiques de la literatura barroca es fer servir l’ús
de al·lusions mitològiques, en Leda es podrà veure en el tema principal de l’obra
el mite de Leda i el cigne. També es pot
veure el l’influencia que té del culteranisme, la complicació formal, amb
referències clàssiques, el poema està replet de cultismes, paraules poc usuals.
AUCA
Retorno a les
festes llunyanes,
quan la muralla de
ponent
plena d’estàtues
blanques sobre el mar
incendia la
Catedral amb palmeres polsoses
i pedres dins el
xarol, diumenge de la Portella,
la primera vegada,
cosins, amb marineres blaves.
Mira com es tanquen
els vidres i dins la cambra la tarda,
la tarda es clou, la
tarda damunt d’un llit d’agost, pots mirar-ho
des de qualsevol
magraner;
sorprèn els racons
del jardí i sabràs el secret de les vànoves,
dels sillons amb
roba de llengos antiga, de les columnes entorcillades!
vés al jardí, al
costat de la marededeueta,
del safareig cansat
de bressar les mateixes fulles,
hi ha les finestres
que tenen el record del suïcida
i del boig que el
va veure penjat i perdia la boca rient-se’n
amb els ulls tacats
amb ombres com botons,
com els botons
grocs de les margarides de la feixina,
a la Riera, més
avall del Pont de Sant Pere,
on la Muralla no té
canons sobre la Plana.
Jo n’hi he posats i
enfonsaré els vaixells del Port.
Els peixos es
mengen el Jaume I davant la Farola.
El Pare Vidal,
endolat, s’ho mira des de la Riba.
El Pare Vidal Taüt
crida els cuirassats anglesos.
Jaume I, t’ho dic,
torna a sortir vestit de blanc,
i jo et faré portar
sobre una tauleta d’eben
a la sala de rebre
de can Robert Massanet,
i passaràs per
l’entrada amb capitells jònics i pluja
-una casa de senyors,
una casa bona, amb criades;
estaràs dins una
botella verda de vi de Binissalem,
Rei Jaume amb un
matalàs d’arena!
El rei En Jaume I
amb un llençol de pols grisa
entra per la
Llotja! Boters, atureu els martells,
canteu la cançó de
Carmen Flores al Líric.
Ara passa el Jaume
I pel carrer de la Mar.
Quadreu-vos,
carrabiners,
saludeu el Capità amb la pistola!
Capità, a la
glorieta dispara sobre la multitud,
com si fossis el
Polvorí que va esclatar amb el tro més gran de la terra
(no n’han sentit
mai de més fort ni aquí ni fora Mallorca;
totes les vinyes
s’aturaren i el vent es cenyia a les soques,
els pits de les
noies fremien llur defensa blana,
i el Seminari
masturba si Virgili les solituds
torna la lira
renglera de canyes, xiulets i bellveures,
cossiols de
clavells al terrat i l’estampa més grassa).
Darrera la persiana
sé el moment del cos al mirall
i espio el munt de
la roba vora la flassada blanca.
Vaixell, trenca els
arcs, els quioscs, les lleones.
El passeig està
fart de mirades
i encara no ha
après el peu ni la cuixa sota la falda.
Si vas a la Rambla,
vaixell, trenca el verd de les Caputxines.
Llança el teu fum
sobre la mòmia de sor tomasa.
-Sor Tomasa, que
balla amb el cardenal Despuig vestit de diable-.
Sor Tomaseta, el
vaixell vol tirar-vos dins un pou;
arri, cavallet,
camina, vola per la carretera,
menja la coca de
mel dins la maneta de l’àngel.
Portes la santa que
sap com repiquen les campanes.
La nit es posa a
vetllar dins els ullets de ma mare.
Ma mare, fadrina,
canta al carrer de l’Om i broda.
Tambor, tamboret,
tambor, broda, broda per la noça,
la noça demà
passat, només amb una galera,
i tots a peu i
després els tarongerars de Sóller.
Aquí pots nedar,
vaixell: el brollador t’acarona.
És un braç
inacabable a la teva quilla negra.
Rellotge, calla i
no diguis que l’infant s’acosta.
Serà espasa i
trencarà totes les cadenes;
les grises
rengleres d’arbres li ensenyaran arts de bruixes;
el seu cap serà
penjat a la Porta Pintada
i el guardaran a la
nit, perquè no parli.
1.-Parafraseig del poema
En primer lloc i
trobem la figura de Gafim que és un periodista, Gabriel Fuster Mayans (1913 -
1977), que signava Gafim i que, des de 1962, publicava al diari Balears una
columna titulada Tertúlia a la Plaça Major. En 1955 va ser l'impulsor perquè es
creessin els Premis Ciutat de Palma. Va ser amic de la infància de Rosselló i
Pòrcel i a qui va dedicar el poema d’Auca.
Parafraseig
En el poema
Roselló-Pòrcel ens presenta un recorregut per la ciutat de Palma i ho fa des de
la seva visió, amb anècdotes personals, ens fa una descripció des del seu barri
fins a l'actual Plaça Espanya, on hi ha plantada una estàtua de Jaume I, i que
li fa avocar la figura Joanot Colom.
En el poema
s’esmenten diferents llocs:
La muralla de
ponent , el districte de la Portella a diumenge, la Riera , el pont del Puig de
Sant Pere , El Vaixell Jaume I, el fanal i la Riba, una casa de senyors
amb pati de Columnes Clàssiques , el
Líric , el carrer de la Mar, el Seminari , la Rambla , les Caputxines , a els
Oms , la Llotja .“Com si fossis el Polvorí que va esclatar amb el tro més gran
de la terra” on fa referència a una explosió real del polvorí de Sant Ferran.
En el poema també
es parla de la societat mallorquina i de la infantesa del poeta.
“Retorno a les
festes llunyanes, / quan la muralla de ponent / plena d’estàtues blanques sobre
el mar / incendia la Catedral amb palmeres polsoses / i pedres dins el xarol,
diumenge de la Portella, la primera vegada cosins, amb marineres blaves...”,
al·ludint a la seva primera comunió
Respecte la seva
última estrofa:
Rellotge, calla i no diguis que l’infant s’acosta.
L’evolució
d’un infant adolescent que es converteix en poeta amb unes característiques úniques,
un poeta vident i rebel, que finalment acabarà per ser un poeta maleit.
Serà espasa i trencarà totes les cadenes;
les grises rengleres d’arbres li ensenyaran arts de
bruixes;
el seu cap serà penjat a la Porta Pintada
i el guardaran a la nit, perquè no parli.
Fa una al·lusió
al líder agermanat Joanot Colom, el cap del qual va quedar penjat a la
porta Pintada tres-cents anys dins duna gàbia
-Qui és?
Joanot
Colom va ser un cap dels agermanats
mallorquins.
-Què va
passar?
La Revolta de
les germanies va ser una rebel·lió armada que es va produir en el Regne
de València i a les Illes Balears ben entrat el segle XVI, durant el regnat de
Carles I.
-Conseqüències
de la seva participació a la guerra:
Joanot Colom
fou empresonat dos mesos al castell de Bellver i degollat, arrossegat i esquarterat
el 3 de juny. Els quarters del seu cos foren exposats damunt quatre pilars
construïts a diferents llocs de la ciutat, inclosa la Porta Pintada. En aquesta
hi hagué el cap exposat durant segles dins una gàbia posada a una fornícula,
perquè els veiessin els forans en arribar a la ciutat.
Perquè fa
aquesta al·lusió?
La percepció
dels fets històrics fa captar l’atenció del lector així com un protagonista que
es rebel·la contra la moral i la societat burgesa, que acaba castigant-lo posant
el seu cap a la porta pintada. S’utilitza la figura del poeta maleit que tant
feien servir els avantguardistes, del qual s’influencia.
2.-Situació del poema dins de
l’obra
El poema pertany a
l’obra Imitació del foc la tercera obra de Bartomeu Rosselló Pòrcel, la seva
obra pòstuma que es troba dividida en
tres parts Fira encesa, Rosa secreta i Arbre en flames, Auca pertany a Rosa
secreta.
En el poema es pot
veure que pertany a Imitació del foc per la influencia estètica que te del surrealisme, també s’observen característiques
del neopoularisme i del simbolisme tots trets de la poesia de Pòrcel.
3.-Anàlisis de la forma
70 versos d’art
major, excepte els versos 2,35, 29 i 54 que són d’art menor. Els versos d’art
major tenen un número de síl·labes compreses entre 10 i 17, hi ha una majoria
de versos alexandrins, la segona tendència són versos heptadecasíl·labs de 17
síl·labes. Excepte el versos d’art menor, en la poesia no s’hi troba rima, és
una poesia escrita en vers lliure i f a servir diverses figures de repetició i
de dicció ajuden a donar-li una aparent estructura versificada. Escrita en vers
lliure.
4-Anàlisis del fons
Estructura del
parafresig
El poema es
divideix en tres parts:
Plantejament (versos 1-20): Presentació del jo i
de l’espai
·
Exposa
la seva visió de Palma evocant paisatges urbans familiars i records de la
infantesa com la primera comunió (versos 1-13).
·
Anècdotes
personals i episodis biogràfics (versos 14-20).
Nus (versos
20-63): Recorregut purificador del poeta-vaixell.
·
Referències
històriques, a Jaume (versos 21-34).
·
Referències
històriques, a l’explosió real del polvorí de Sant Ferran (versos 35-44)
·
Anècdotes
personals i episodis biogràfics (amor, sexe adolescent) (versos 45-63)
Desenllaç (versos
63-68) epíleg.
Simbolisme i
figures retòriques
Hi trobem al·lusions
al foc, com ja se sap, el seu símbol estrella (incendia la Catedral). Utilitza
sovint enumeracions per dinamitzar i destacar alguns elements (secret de les
vànoves, dels sillons amb roba de llengos antiga, de les columnes
entorcillades!). A part, per destacar, està la inclusió de personatges
històrics, donant-li tradicionalitat al poema.
5.-Trets de la literatura de Pòrcel
Com sabem el poema
pertany a l’obra Imitació del foc la tercera obra de Bartomeu Rosselló Porcelon
on dominen les imatges lligades al foc. Apareix un mon d’oposicions que parteix
d’un joc de contraris (oxímoron) i és influenciat per Heràclit. En aquest poema
també utilitza el foc com a símbol (incendia la Catedral).
Té influencia de la
poesia pura i simbolista, i del
surrealisme amb l’estètica del surrealisme (escriptura automàtica). Tots trets
de la literatura de Pòrcel. També te influència del neopopuralisme per la
importància que li dona a la tradició evocant a personatges del passat
importants en la història, en la tradició de la seva terra. (Joanot Colom)
Auca és el poema
que Bartomeu Rosselló- Pòrcel dedica a Palma i ho fa des de la seva visió ,
evocant anècdotes personals i paisatges urbans familiars on
Rosselló- Pòrcel ens fa una passejada per la ciutat de Palma.
Intensifica la percepció
del paisatge rural i urbà mitjançant procediments antitètics, un tret molt
remarcable a la poesia de Pòrcel, fa una descripció del paisatge molt especial,
des de la seva pròpia experiència, des de una poesia Pura.
QUAN ARRIBARÀ AQUELL MOMENT
A Carles Riba
Quan arribarà aquell moment
de totes les seguretats?
La boca sabrà que no ment
velles mentides del passat.
El peu, en tots els nous camins ,
i el rostre, en cant a la ventada.
Els colors més purs i divins
s'ofrenaràn a la mirada.
Hora d'enveges i de plany,
ullada en les ombres obscures.
El que ha arribat sia'ns company
de les jornades insegures.
Dedicatòria:
Carles Riba és qui va exercir de mestre i era l’humanista públic a nivell cultural de la post-guerra. Va aportar suport moral a les generacions joves per tal de reconectar amb la literatura anterior i possibilitar l’accés a la cultura a tots aquells homes que havien vist interromput el seu projecte literari que tot just havien iniciat poc temps abans de la irrupció de la guerra l’any 1936, entre els que s’hi trobava l’autor del poema.
1.Parafraseig del poema.
En la primera estrofa el poeta es pregunta quin serà el moment en que es deixi enrere la vella poesia i en comenci una de més pura. En la segona mostra voluntat d’obertura, que s’han de veure nous camins més clars i purs, i en la tercera, es en la qual és necessari conèixer el grau per deixar enrere la poesia vella.
2. Situació del poema dins de l'obra.
Aquest poema pertany a Nou Poemes,
obra on es mostra un acostament cap a la poesia pura, on com en el poema
apareix les referències a moments crepusculars, a la vida humana. En aquest cas
es una composició on la reflexió del poeta és enigmàtica. Apareixen frases
breus.
3. Anàlisi de la forma.
Està format per tres quartets de versos octosíl·labs, issosil·labs, d’art menor. Presenta una rima encadenada, entre parells a cada estrofa i senars respectivament consonant. A la primera estrofa tots els versos són masculins, però a la segona i la tercera presenten aquest ordre ( M, F, M, F).
4. Anàlisi del fons
En aquest poema Bartomeu Rosselló-Pòrcel formula el desig d’assolir, amb l’ajut d’allò consagrat, el grau de certesa necessària per deixar enrere velles veus o estils i buscar nous camins i formes d’expressió per arribar a l’estat de creació màxim, la poesia com a absolut. En el segon vers de l’última estrofa trobem un epítet ( ombres obscures).
ORACIÓ PER QUAN LES DONZELLES
TENEN MAL DE CAP
En nom de santa Maria
vine'm aquí, filleta mia.
Que s'apagui la cuca de llum
i que s'aturi el fum fum fum.
Que la mèl·lera enamorada
aturi la vola volada
i que el bou amb la mira mirada
faci llaurar tota sola l'arada.
Que s'aturin les aigües del riu
i que no es bellugui l'argent viu.
Dimonió, atura el teu ball
i les quatre potes del cavall.
No peguis més cops amb el martellet,
fusteret.
Els Apòstols estan amb mi,
coloma blanca.
Que fugi el mal de cap d'aquí
i tots els mals esperits,
coloma blava.
En nom de santa Maria,
tota la nit i tot el dia,
viva la Verge Maria!
1.Parafraseig del poema
Les primeres dos rimes, són la introducció del conjurament que ha de fer la donzella, la qual pateix un mal d’amors. En aquest podem veure com s’encomana a la verge Maria i crida la seva presència per la cura dels seus mals. En la segona estrofa, veiem fan referència a com es sent la donzella. Dels versos del cinc al vuit, ens parla de l’enamorada com un ésser lluny de la realitat que l’envolta, enganyada pels aparents “dolços” sentiments del enamorament que guarda i deformen allò que veu. És aquí quan es fa una crida aquesta donzella, per a que toqui de peus a terra i recobri la raó
A la ultima estrofa, torna a encomanar-se a la Verge, en, la cura del seu mal d’amors
2.Situació del poema dins de l’obra.
Aquest poema de rima lliure, es troba en el recull d’Imitació del foc, en el qual es pot observar una gran influència per part d’Heràclit amb la lluita entre contraris, és molt reflexiva, relacionada amb el món religiós, de temàtica neopopular, juga amb la cançó popular i es veu la influència de la temàtica barroca.
3. Anàlisi de la forma.
Aquest poema està caracteritzat per tenir un tipus de vers lliure on tot i en alguns moments mantenir una certa regularitat amb versos d'art major no manté una estructura fixa al llarg del poema.
Pel que fa al tipus de rima tampoc presenta un tipus d’estructura fixa tot
i que alguns dels versos rimen consecutivament, a la part final del poema
aquesta regularitat s’acaba trencant. conté un mateix nombre de versos masculins i femenins.
4. Anàlisi del fons
En la segona estrofa, veiem una sèrie de metàfores que fan referència a com es sent la donzella. De la vers tres al quatre, apareix una cuca de llum que simbolitza les passions que hi han dins seu, les quals vol que desapareguin, ja que aquestes creen un conflicte interior. Això es pot observar amb “l’aturada del fum fum fum”, el qual fa referència al calor/foc interior que sent i la crema per dins, creant una lluita i un neguit seu constant, tornant a fer referència a Heràclit.
Dels versos nou al catorze, sorgeixen una sèrie de comparacions. Les aigües
i el cavall, representen la disbauxa i el desbocament d’aquestes passions; i el
fuster que va donant cops, és el cor que li palpita tan fortament que li fa mal
al pit.
En la tercera estrofa, trobem unes referències religioses molt simbòliques.
ens parla dels apòstols i la paloma blanca. Quan parla dels apòstols, es
refereix al número dotze, el qual simbolitza la perfecció. El colom blanc, és
el símbol de la pau i aquesta simbolitza el desig d’arribar a un equilibri
interior entre cos i anima, en el qual el mal d’amors s’interposa. En els
següents versos es parla de la coloma blava (l’esperit sant) amb el color
concebut a la bíblia. Aquesta és la veritat, l’amor i el goig en la seva
expressió més pura. Testimoni de crist, la qual guiarà tota la vida És doncs,
quan a partir d’aquesta oració que es farà fora de l’anima tot allò que la
pugui corrompre, quedarà només l’essència més impol·luta.
5.Trets de la literatura de Pòrcel
Amb aquest poema Rosselló Pòrcel, ens mostra una clara influencia
Neopopular a l’hora d’escriure-la ja que culturalment era tradició fer ús de
tota mena d’oracions, que es creia que ajudaven i feien fugir els problemes de
les persones.
